Invoco els dies clars, ara que sé
que me'n desposseeix el temps.
. .....................................No em vull
subjecte a cap designi que no pugui
sotmetre al ritme encès de les paraules-
A poc a poc, desfaig els rulls del vent.
La font degota lenta, i m'acompassa
la mirada i la veu.
Tot se'm revela nou, però l'espera
m'adorm les mans. Només els ulls completen
el cicle tants de cops iniciat
i abandonat.
. .............. Propòsits?
. .............................Quins propòsits?
Ara que l'any s'acaba, Miquel Martí i Pol
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada