dins/fora

I-de-sobte, o de m i c a e n m i c a, descobreixes que el món no funciona com els contes de f a d e s o de p r i n c e s e s.

i la gravetat t’engoleix cap a la terra, i la ciència t’explica que, per més que t’ho sembli, no és plana i que el sol NO gira al nostre voltant, i res d’idees platòniques al m é s e n l l à, perquè tot és massa-cap-aquí.

Intueixes, perquè et fa por mirar fixament i veure si tens raó o no, que aquí tots estem més sols del que ens pensem. Que quan et poses al llit, en un d’aquells moments tant zen, t’agafen tots els terrors del món i t’esgarrifes, i t’estires els cabells i t’esquinces les vestimentes com feien les dones de les tragèdies gregues. Comences a relacionar les tragèdies gregues amb les romanes, i les romanes et fan pensar en altres coses, i ah, sí, aquella pel·li que vaig veure fa poc, quina gràcia, era bona. Notes cada cop més dens el cervellet que tens, i de cop t’adones que ja dorms, que bé, per fi, quin descans. (...)
I als somnis, tornes a volar cap on tot és més f l o n j o, més v o l à t i l, més s i m p à t i c, més a m a b l e, més f à c i l. Però NO REAL.

I, pip-pip-pip-pip-···!!!

PLAFF!! Aterres de bon matí amb el soroll del despertador. I et fots una patacada monumental amb el terra, perquè caus de molt a m u n t.

I és que avui, encara amb t u dins, però sense t u fora, tot té una mica menys de sentit.