Miro la lluna. Per la finestra, la vigilo. En sóc gelós. L’esguardo, tement que avui no sigui correspost. Tement que avui s’enamori d’altres ulls que la miren. D’altres ulls somniadors com els meus.
mar
Benvinguts a aquest blog... De moment no persegueixo cap objectiu. Simplement l'he fet perquè m'han convençut. Però suposo que serà una bona i fructífera experiència.
Apa, espero que el disfruteu!
Un petó a tots.
Entrades
yuhu!!
ResponEliminano te n'enpenediràs :)
Lune, belle lune, lune d'Abril,
ResponEliminaFaites-moi voir en m'endormant
Le pêcher au coeur de safran,
Le poissin qui rit du grésil,
L'oiseau qui, lointain comme un cor,
Doucement réveille les morts
Et sourtut, sourtout le pays,
Où il fait joie, où il fait clair,
Où,soleilleux de primervères,
On a brisé tous les fusils.
Lune, belle lune, lune d'Abril,
Lune....
T'estimo lluna
Bruno
uuuuuuuh
ResponEliminaveig humanistes pels móns virtuals :)
sóc la irene del taller d'escriptura!
És curios, perquè sempre dins la meva canviant i inconstant vida d'adolescent cutre (o no tant... q soc un tenorino amant del barroc, dels lieder de Mozart, de Chopin, de Brahms, de la poesia erotica de Kavafis i dels versos provocatius dels maleits francesos i fins i tot d'Ana Ozores, la turmentada "Regenta" de Vetusta, la ciudad que "se despertó de dormir la siesta"...!!!) sempre t'hi trobo per algun raconet calid i segur, on se que sempre hi estare be...
ResponEliminaGracies... potser és fins a cert punt intranscendent l'experiencia "Arena" (por dios... eso si es cutre) però fins a cert punt és molt important... sembla que la vida mai s'atura i sempre canvia (x exemple qui m'havia de dir a mi fa uns mesos que els lligams que tinc amb la Desi no se cap on van ni si segueixen existin)... potser per això ens enamorem tant i tant de la naturalesa, de la lluna, perquè son coses perfectes, solides, segures, harmonioses, que sempre presenten una majestàtica (rígida i a la vegada anàrquica) manera de mostrar-se als ulls dels que ens enamorem... i potser per això estic tant enamorat de la relació que m'uneix a tu, perquè, com la lluna, té moments i estadis, però sempre exiteix (ni que sigui lluna nova, que no es veu al cel).
T'estimo un altre cop...
Del teux charmant amic, la boca del qual fa coses molt charmant també... evidentment cantar lieder de Schumann i Schubert i cançons de Purcell... i altres coses...
visca, un altre blog per seguir!
ResponEliminasóc la marina :)