No hi ha ningú que ens perpetuï. Totes
les quietuds i les inquietuds
tenen per límits una cambra closa.
Així s’explica el temps, i el fosc embruix
de percaçar-lo pels racons secrets
de nosaltres mateixos.
.............................................Més enllà
de temors i recances, s’obren sempre
blaus horitzons.
............................................ Res no pot desviar-nos
del curs del riu del viure, però basta
la voluptat d’estimar, perquè l’aire
dringui a cada mot, i s’allargassi
l’eco que ens fa, si més no, perdurables.
Ara que l’any comença, Miquel Martí i Pol
molt bon any dos mil nou a tots!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
T'observo, ara, assegut a la gandula, de cara al mar. Et miro de reüll, però no em mires. Si em miressis, faria veure que no me n'adono. Però espero que ho facis. No ho faràs, beneit. Com quan ens barallàvem a l'estudi. No ho deus recordar.
ResponElimina...Palabras para Julia... la vida ya te empuja... como un aullido interminable...
la voluPtat d'estimar i no voluNtat...
ResponEliminam'encanta