Fred al peu o pou fred?

Era dins d’un pou. Tot era molt fosc. Per sort, no hi havia gaire aigua, i només em cobria els peus, però era molt freda. Mirava amunt, i veia una rodona de cel gris. Semblava que hagués de ploure, i jo no sabia com sortir d’allà. Vaig intentar escalar, però res, totes les pedres eren relliscoses, plenes de molsa llefiscosa. Cada cop pensava que tenia menys possibilitats de sortir d’allà, quan de sobte, un ànec em va cridar. Sí, un ànec. Sé que no és gaire normal, però, un ànec em va cridar pel nom, i mel vaig mirar de fit a fit. Va sortir del calaix. No em va espantar l’ànec, sinó el calaix, que no l’havia vist abans. Potser va aparèixer llavors. L’ànec m’explicava que era antropòleg i que feia un estudi per veure com els humans reaccionàvem dins d’un mitjó. Jo li vaig respondre que no era un mitjó, sinó un pou. I ell em va respondre que jo era d’aquell tipus d’humans que tenen els peus freds. Li vaig dir que sí, que era ben bé així, però que m’ajudés a sortir del pou o del mitjó.
A la meitat del somni em vaig despertar i vaig veure que em faltava el mitjó del peu esquerre.